El treball d'alpinisme es va crear al Quark, afegint-text i en les imatges amb un traçat, primer l'obrim amb el photoshop es fa un traçat amb la ploma, després en traçats el guardem i fem un traçat de retall, després ho guardem com tiff o eps, i ho portem a la nostra feina en Quark.
Un cop estem en Quark, ASEM una caixa d'imatge i posem la imatge tiff dins de la caixa i en donant-li clic dret a la imatge escollim modificar, se'ns obrirà una finestra i anem a la opció Resseguiment, i en tipus posem trajecte incrustat, i tenim 2pt d'espai reservat, després ho exportem com pdf amb les seves marques de tall i llest ...
alpinisme, greis sangama
divendres, 19 de novembre del 2010
dilluns, 15 de novembre del 2010
Globalitzant La Revolució
Els següents treballs s'han fet per al cicle de secretariat:
cartell; ho ise amb el programa de photoshop, illustrator, les imatges les vaig agafar d'internet i havien estat modificades pel photoshop, i el text ha estat agafat de Dafont.
El final fue echo en illustrator con 4 mm de sangrado y guardado como pdf.
Diptic; aquest treball va ser fet en INDESING amb sagnat, posant les imatges corresponent, amb els efectes que se li an posat després exportats com pdf.
Banner; la pancarta aquesta fet amb photoshop, he fet servir uns pinzells un degradat i el logo col.locat i cn la finestra de animació es a anat agafant els moviments i després en arxiu guardar per a web i com gif.
Boseto, el boseto ho hem fet així inspirant-nos en algunes imatges i en el que nosaltres vam creure al que es refereix la paraula anticistema, agafant una imatge d'un cotxe d'un policia i la d'un noi en dibuix, amb alguns efectes i altres. .. a més vam escollir el color vermell per que ho vam creure convenient per a aquesta paraula de anticistema, característiques amb una mica de violència, el contingut dels dos textos que vam posar, el traiem de diverses fonts que vam anar buscant per internet i que tenien sentit amb la paraula anticistema.
l'experiència de treballar en parelles em sembla bé en certes ocasions, en aquest cas bé per que la meva companya a més és una amiga i ens ajudem mútuament, tant en dubtes com en l'acabat final, és agradable treballar així quan hi ha col laboració de part del company de treball.
cartell; ho ise amb el programa de photoshop, illustrator, les imatges les vaig agafar d'internet i havien estat modificades pel photoshop, i el text ha estat agafat de Dafont.
El final fue echo en illustrator con 4 mm de sangrado y guardado como pdf.
Diptic; aquest treball va ser fet en INDESING amb sagnat, posant les imatges corresponent, amb els efectes que se li an posat després exportats com pdf.
Banner; la pancarta aquesta fet amb photoshop, he fet servir uns pinzells un degradat i el logo col.locat i cn la finestra de animació es a anat agafant els moviments i després en arxiu guardar per a web i com gif.Boseto, el boseto ho hem fet així inspirant-nos en algunes imatges i en el que nosaltres vam creure al que es refereix la paraula anticistema, agafant una imatge d'un cotxe d'un policia i la d'un noi en dibuix, amb alguns efectes i altres. .. a més vam escollir el color vermell per que ho vam creure convenient per a aquesta paraula de anticistema, característiques amb una mica de violència, el contingut dels dos textos que vam posar, el traiem de diverses fonts que vam anar buscant per internet i que tenien sentit amb la paraula anticistema.
l'experiència de treballar en parelles em sembla bé en certes ocasions, en aquest cas bé per que la meva companya a més és una amiga i ens ajudem mútuament, tant en dubtes com en l'acabat final, és agradable treballar així quan hi ha col laboració de part del company de treball.
dilluns, 25 d’octubre del 2010
poster y cd docúpolis
El pòster i el cd de Docúpolis estan fets de la mateixa manera però en diferents capacitat, primer es iso el pòster cn un pantone i sang el posem al illustrator les vores i les lletres i el logotip de la mateixa manera que les imatges, amb l'opció de posar en arxiu, després es guardo com a pdf i es va crear una carpeta on posem l'arxiu Illustrator, i les imatges que fem servir després comprimim la carpeta i llest el mateix amb el CD però amb una mida menor, trambién es comprimir la carpeta i es l'envia tots dos junts.
divendres, 22 d’octubre del 2010
Banner
hem fet un banner a classe fent servir el programa de photoshop, i la finestra de animació per apropar el banner gif (amb moviment), i un altre estàtic a la finestra de animació, es col.loquen noves carpetes on posarem el banner per capes i posant les coses al seu lloc, i després reproduirem per veure com ens a quedat el banner.
per guardar, li donarem clic en arxiu guardar per web, i escollirem jpg per guardar la pancarta estatitco i agafarem entre les 4 opcions que ens dóna una que no pesi molt però que la resolució aquest ok, el mateix Barem amb el gif en comptes d'escollir jpg agafarem l'opció de gif per a la pancarta animat i el guardarem.
per guardar, li donarem clic en arxiu guardar per web, i escollirem jpg per guardar la pancarta estatitco i agafarem entre les 4 opcions que ens dóna una que no pesi molt però que la resolució aquest ok, el mateix Barem amb el gif en comptes d'escollir jpg agafarem l'opció de gif per a la pancarta animat i el guardarem.
dilluns, 13 de setembre del 2010
El baix llobregat
Avui aquests fet un treball en indesing que es titula el baix llobregat, hem hagut de crear les caixes d'imatge i de text, filets, i creguis estils paràgraf jo en concret he creat 4 estils dues pels títols febrer 2 de contingut del text de cada caixa de text, he hagut de posar una imatge dins d'un text traçat, i posar-perquè quedi bé, (text / crear contorn), després de fer-ho tot he hagut de exportar com pdf i col.locar-marques de tall i de registre i llest.
divendres, 10 de setembre del 2010
RSS
RSS són les sigles de RDF Site Summary or Rich Site Summary, un format XML per a sindicar o compartir contingut a la web. S'utilitza per a difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s'han subscrit a la font de continguts. El format permet distribuir continguts sense necessitat d'un navegador, utilitzant un programari dissenyat per a llegir aquests continguts RSS (agregador). Tot i això, és possible utilitzar el mateix navegador per veure els continguts RSS. Les últimes versions dels principals navegadors permeten llegir els RSS sense necessitat de programari addicional. RSS és part de la família dels formats XML desenvolupat específicament per a tot tipus de llocs que s'actualitzin amb freqüència i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. A això se li coneix com redifusió web o sindicació web.
Enquesta
Avui hem fet una enquesta, sobre que ens sembla el nou curs i entre altres coses com que hauria de millorar els que ens agrada, que ens sembla els professors entre més preguntes ami sembla m'agrades les enquestes.
https://spreadsheets.google.com/a/artsgrafiques.org/viewform?formkey=dFVmcWlPOWdYeEVKZTBNeVk3MjdQUHc6MA&ifq&ctok=2267928433154766302
https://spreadsheets.google.com/a/artsgrafiques.org/viewform?formkey=dFVmcWlPOWdYeEVKZTBNeVk3MjdQUHc6MA&ifq&ctok=2267928433154766302
dimarts, 1 de juny del 2010
L'Otan
otan és un treball fet amb el programa de indesing creant estils de paragrafo i de caràcter per a fer-lo mes fàcil i col·locar-lo al text aquesta és la practica.
m1c217 otan sangama
m1c217 otan sangama
Pluging Indesing
El plugin que hem posat en la carpeta de Indesing és per a poder passar arxius de Quark a indesing, i així treballar amb els dos programes encara que al passar els arxius a Indesign sent creats amb Quark ens porta algun que altre error ja que ens pot canviar la tipografia o també, moure'ns algunes coses llevar-nos algunes imagenes o canviar-nos el color, bo per a instal·lar-lo el plugin és aquest que ho vam agafar del server, després en aplicacions busquem la carpeta de Indesing i en la carpeta de plugins de indesing vam buscar la carpeta filters i aquí posem el plugin després obrim indesing i agafem un arxiu de Quark i ho deixen ahi.
I veurem els errors i anem corregint-los jo en alguns treballs vaig trobar aquests errors.
- canvi de color, canvi de text i moviment d'objectes.
a continuació col·loqués uns pdf per a veure els errors.
todo junto
dilluns, 17 de maig del 2010
PIJ
Aquest nou treball es diu pij i s'a fet d'aquesta manera; hem creat un nou document amb 5 paginas i després en especificacions de pYj hem creat nous pYj per a treballar una vegada fet això, en els quadres de text s'ha col·locat el text i se li a col.locat el text corresponent després d'això en estils/ formats, ens obrirà una finestra nova d'Atributs de paràgraf seleccionat tot el text en PYJ li col·loquem el seu pyj corresponent els quals hem creat si li correspon i a OK.
Una vegada fet això obrirem el pdf amb vista prèvia on li donarem a imprimir i se'ns obrirà una finestra on posarem alguns valors perquè les 4 paginas ultimes surtin juntes en disposició vam seleccionar que volem les 4 paginas en una mateixa fulla i així es podrà posar com ens demanen i després ho guardem com pdf després de fer tot això amb tots les paginas que hem creat ho guardem i també com pdf.
Una vegada fet això obrirem el pdf amb vista prèvia on li donarem a imprimir i se'ns obrirà una finestra on posarem alguns valors perquè les 4 paginas ultimes surtin juntes en disposició vam seleccionar que volem les 4 paginas en una mateixa fulla i així es podrà posar com ens demanen i després ho guardem com pdf després de fer tot això amb tots les paginas que hem creat ho guardem i també com pdf.
dilluns, 10 de maig del 2010
InDesign
Apnea
Em fet un treball que es titula Apnea, on en de fer molts circunferencies de contenido de text que això es fa
en objectàs/contenido/text.
Desprès posem en les cirfunferencies el text Peró abans unim les circunferencies unes con altres, perquè així el text segueix una fet això es fa el degradat y el posem de fons.
Em fet un treball que es titula Apnea, on en de fer molts circunferencies de contenido de text que això es fa
en objectàs/contenido/text.
Desprès posem en les cirfunferencies el text Peró abans unim les circunferencies unes con altres, perquè així el text segueix una fet això es fa el degradat y el posem de fons.
divendres, 7 de maig del 2010
Hivern
Hivern és un treball fet amb el programa QuarkXPress, es crea dos rectangles un amb un degradat i estrelles que es fan amb l'eina d'estrella, en l'altre s'a col·locat un text i això es fa en arxiu/ exportar/ text i es porta el text al quadrat que prèviament es tenia que posar com contingut de text que es fa en element/ contingut/ text, i així amb els altres textos i amb el degradat de final i se li dóna un petit gir perquè quedi de costat.
divendres, 30 d’abril del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
Configuració Illustrator
Obrim el illustrator i en illustrator preferències, generals ens obrirà una finestra on podem canviar la configuracion, del programa i posar-la al nostre gust per a així treballar millor. canviar les guias de color i la resta que vulguem les mesures d'algunes coses també. 
FontExplorer X
FontExplorer és un gestor de fonts un programa el qual ho utilitzem en classe per a manejar les fonts que tenim, les quals estan activades i les quals no ho estaven creguem 7 nous set de Romana Moderna, Romana Antiga, Pal Sec, Caràcter d'Escriptura, Caràcter de Fantasi.
En la llibreria de FontXplorer podíem veure totes les fonts que teníem i així desactivar les quals no volem ja que si les tenim totes se'ns podria posar mes lenta el ma.
En la llibreria de FontXplorer podíem veure totes les fonts que teníem i així desactivar les quals no volem ja que si les tenim totes se'ns podria posar mes lenta el ma.
Text Edit Buscar i Canviar
Primer obrim el tex edit i posem el text aquí, després seleccionem una vocal o alguna paraula que ja no vulguem i anem a edició/ buscar/ buscar. després s'obrirà altra finestra on posarem la paraula o vocal, a canviar i en remplazar per col·locarem el que volem canviar-lo, després li donem a remplazar tot.
dimarts, 13 d’abril del 2010
Scribus
Scribus és una aplicació de codi font obert per a l'autoedició, disponible en versió nadiva per a Linux, MacOS i Windows. Amb unes capacitats de disseny de pàgina similars a programis com Quark Xpress, inDesign o PageMaker, Scribus permet realitzar dissenys i maquetacions de tot tipus de documents, com diaris, opuscles, butlletins, cartells i llibres. S'hi pot fer tasques com emplaçar i rotar text i imatges en una pàgina, especificar manualment el kerning dels tipografies, configurar la separació dels síl·labes, incrustar fonts a PDFs i molt més. Scribus suporta característiques professionals com separació de colors, CMYK, color ICC, importació i exportació de EPSs i creació de PDFs amb qualitat comercial que inclouen transparència, encriptació i un gran joc de possibilitats del PDF.
Scribus pot importar la majoria dels formats gràfics essencials a més del SVG. La impressió és fa via el seu driver intern Postcript de nivell 3, incloent-hi suport per a la font que incrusta amb format True Type, Tipe1 i Open Type. Basat en l'XML, el format de fitxer està plenament documentat. Per a la importació de texts te plena compatibilitat amb l'Open Office, però també és pot
dimarts, 6 d’abril del 2010
Indesing
Indesing és un programa com el QuarXPress amb alguns canvis d'ordres, és un programa de maquetació alguna cosa més complicat per a mi, indesing va ser desenvolupada per Adove Systems.
En aquest programa es va crear un projecte nou posant una foto d'una noia amb un text de prova del ID,amb un degradat i amb relleu el quadre de text i la imatge.
En aquest programa es va crear un projecte nou posant una foto d'una noia amb un text de prova del ID,amb un degradat i amb relleu el quadre de text i la imatge.
dilluns, 29 de març del 2010
dijous, 25 de març del 2010
Ten Thumbs
Ten Thumbs és un programa que t'ajuda a millorar la rapidesa i eficàcia a l'escriure amb el teclat de l'ordinador o mac, per a q així no perdis tant temps, dintre del programa hi ha uns jocs de concentració referent a la rapidesa d'escriure que tens des d'un nivell baix fins al mes alt, en classe vam estar practicant amb els jocs que porta ten thumbs per a millorar la nostra manera d'escriure.
FontLab
FontLab és un programa on es crea la tipografia l'editem com vulguem, nosaltres en classe creguem un una tipografia cadascun amb el seu respectiu nom va ser una mica complicat, primer creguem la lletra en el illustrator i després passar-lo a font lab, és el mateix que crear-lo directament en font lab, després guardar la nostra tipografia i a l'acabar-la generar-la com otf, després instal·lar-la i usar-la amb altre programa.
Contragrafismos
Els contragrafismos o blancs Són les parts blanques de la pàgina impresa que juntament amb els grafismes determinen la composició.
Tipus de Contragrafismo:
Interletraje: Per interletraje s'entén l'espai en blanc que separa un caràcter d'un altre. Aquest espai en blanc no ha de ser igual per a tots els parells de caràcters, sinó que en funció de la seva forma ha d'anar variant perquè visualment sembli uniforme. En ocasions pot ser negatiu, és a dir, quan en lloc de separar-se els caràcters s'ajunten i s'acoblen.
Kern o Kerning: Espai entre parells de caràcters. Quan es dissenyen les fonts es designa un kerning predeterminat per a cada parell de caràcters, que pot ser modificat posteriorment si fos necessari.Exemple de kerning de tres parells de caràcters de la mateixa grandària i pertanyents a la mateixa font.
Track o Tracking: És un interletraje general que serveix per a augmentar o reduir conjuntament l'espai entre caràcters i entre paraules.Exemple: si seleccionem diverses paraules i assignem un valor positiu al traking, el que succeirà és que a l'espai entre els caràcters (kerning) se li sumarà dit valor.
Espai entre paraules: Espai en blanc entre paraules que faciliten la llegibilitat del text. Des dels principis de la tipografia s'utilitza la lletra majúscula M com base per a establir l'espai entre paraules. El quadrat que ocupa aquesta lletra es coneixia com cuadratín que correspon en l'actualitat al denominat "espai ema". La meitat del cuadratín corresponia amb la lletra N i actualment es coneix com "espai ena".
L'interlineat o interlínea: L'interlineat com el seu propi nom indica, és la separació (blanc) entre línies de text. Es defineix com la distància entre les línies base de dues línies de text consecutives. Així pues, per al seu càlcul hem d'amidar aquesta distància.
Espai entre paràgrafs: És l'espai en blanc que ens trobem entre dos paràgrafs. Aquesta separació sol ser major que la qual existeix entre dues línies de text i per a calcular-lo hem d'amidar la distància entre els dos paràgrafs (distància entre la línia base de l'última línia de text del primer paràgraf i la línia base de la primera línia de text del segon paràgraf) i restar-li l'interlineat.
Tipus de Contragrafismo:
Interletraje: Per interletraje s'entén l'espai en blanc que separa un caràcter d'un altre. Aquest espai en blanc no ha de ser igual per a tots els parells de caràcters, sinó que en funció de la seva forma ha d'anar variant perquè visualment sembli uniforme. En ocasions pot ser negatiu, és a dir, quan en lloc de separar-se els caràcters s'ajunten i s'acoblen.
Kern o Kerning: Espai entre parells de caràcters. Quan es dissenyen les fonts es designa un kerning predeterminat per a cada parell de caràcters, que pot ser modificat posteriorment si fos necessari.Exemple de kerning de tres parells de caràcters de la mateixa grandària i pertanyents a la mateixa font.
Track o Tracking: És un interletraje general que serveix per a augmentar o reduir conjuntament l'espai entre caràcters i entre paraules.Exemple: si seleccionem diverses paraules i assignem un valor positiu al traking, el que succeirà és que a l'espai entre els caràcters (kerning) se li sumarà dit valor.
Espai entre paraules: Espai en blanc entre paraules que faciliten la llegibilitat del text. Des dels principis de la tipografia s'utilitza la lletra majúscula M com base per a establir l'espai entre paraules. El quadrat que ocupa aquesta lletra es coneixia com cuadratín que correspon en l'actualitat al denominat "espai ema". La meitat del cuadratín corresponia amb la lletra N i actualment es coneix com "espai ena".
L'interlineat o interlínea: L'interlineat com el seu propi nom indica, és la separació (blanc) entre línies de text. Es defineix com la distància entre les línies base de dues línies de text consecutives. Així pues
Espai entre paràgrafs: És l'espai en blanc que ens trobem entre dos paràgrafs. Aquesta separació sol ser major que la qual existeix entre dues línies de text i per a calcular-lo hem d'amidar la distància entre els dos paràgrafs (distància entre la línia base de l'última línia de text del primer paràgraf i la línia base de la primera línia de text del segon paràgraf) i restar-li l'interlineat.
Helvética
La pel·lícula de la Helvética, va ser tan llarga d'acabar on s'explicava l'any en q es creo les persones que ho personificaron, el que s'arriba a veure en tot cartells la majoria és el tipus de lletra Helvética i en la pel.lícula salia molt bé enfocat això, Helvética també coneguda Neue Haas Grotesk és una font tipogràfica desenvolupada per Max Miedinger en 1957 per a la fosa de tipografies Haas'sche Schriftgießerei de Basilea, Suïssa. El seu disseny està basat en una anterior tipografia cridada Berthold Akzidenz Grotesk que data de 1896. La tipografia, originalment titulada Neue Haas Grotesk, és d'estil senzill i del tipus sans serif o sense rematades. Es va tornar immensament popular a fins dels anys 1960 i durant els anys 1970, a causa de la seva enorme influència dintre del cridat "Estil Tipogràfic Internacional", una de les més importants corrents modernistes del segle XX.
A part d'això van sortir mes persones explicant la importància de la helvética en les nostres vides ja que no sabem que és helvética aquesta aquí.
A part d'això van sortir mes persones explicant la importància de la helvética en les nostres vides ja que no sabem que és helvética aquesta aquí.
dimecres, 24 de març del 2010
Erase els Inventors Gutemberg
És com un documental en dibuixos on ens ensenya com evoluciona i s'inventa la impremt, es va crear al voltant de l'any 1440. El problema de la impremta no era com imprimir, sinó disposar de paper barat i en suficient quantitat. Ja els romans van tenir segells que imprimien inscripcions sobre objectes d'argila. Entre 1041 i 1048, Bì Shēn en xina on ja existia un tipus de paper d'arròs? el primer sistema d'impremta de tipus mòbils, a força de complexes peces de porcellana en les quals es tallaven els caràcters xinesos; això constituïa un complex procediment per la immensa quantitat de caràcters que feien mancada per a l'escriptura xinesa.
dilluns, 15 de març del 2010
Tabulació
són marques que indiquen el lloc que es pararà el cursor al prémer la tecla "Tabulador", aquestes marques poden fixar-se sobre la regla simplement fent clic amb el botó esquerre en el punt on volem inserir la tabulació. Fent clic amb el botó dret sobre el símbol de tabulació a l'esquerra de la regla, canviarà el tipus de tabulació a inserir. Si no fixem cap d'aquestes marques, la tabulació per defecte és de 1,25 cm. És a dir, cada vegada que premem la tecla "Tabulador" el cursor avançarà 1,25 cm.
Existeixen diferents tipus de tabulació:
Esquerra: el text es comença a escriure des del punt que es va inserir la tabulació cap a la dreta.
Dreta: el text es comença a escriure des del punt que es va inserir la tabulació cap a l'esquerra.
Centrada: el text es comença a escriure des del punt que es va inserir la tabulació cap a ambdós costats.
Decimal: utilitzada per a xifres; en nombres sense decimals, funciona igual que la tabulació dreta.En nombres amb decimals, la part sencera es comença a escriure des del punt que es va inserir la tabulació cap a l'esquerra; els decimals, des del punt de tabulació cap a la dreta.
Existeixen diferents tipus de tabulació:
Esquerra: el text es comença a escriure des del punt que es va inserir la tabulació cap a la dreta.
Dreta: el text es comença a escriure des del punt que es va inserir la tabulació cap a l'esquerra.
Centrada: el text es comença a escriure des del punt que es va inserir la tabulació cap a ambdós costats.
Decimal: utilitzada per a xifres; en nombres sense decimals, funciona igual que la tabulació dreta.En nombres amb decimals, la part sencera es comença a escriure des del punt que es va inserir la tabulació cap a l'esquerra; els decimals, des del punt de tabulació cap a la dreta.
divendres, 12 de març del 2010
Les Sangries
La Sangria, és el blanc que es deixa a principi de línia, té com a funció ressaltar l'inici del paràgraf i fer més fàcil la lectura, la introducció de diversos caràcters en blanc al començament d'una línia. La sangria s'emplea, generalment, per a assenyalar el començament d'un nou paràgraf del text.
Tipus de Paràgrafs
El parágraf és la separació d'un text, que indica el principi d'una lletra majúscula i el final hi ha diversos tipus de parágrafs distints i són:
Paràgraf Ordinari: Ès el qual té sangrada en la primera línea i la seva última línea és curta també, és el qual mes s'usa en la composició de text seguit, s'utilitza en la composició de llibres de lectura.
Paràgraf Francés: Porta sangrada en totes les seves línies amb l'excepció de la primera i amb la seva ultima línia curta, s'usa sobretot aquest paràgraf en la composició d'enciclopèdies i diccionaris.
Paràgraf Modern: No té sangrada en cap línia, con la seva última línia curta, es fa servir per poder veure sense dificultat la separació d'un paràgraf a l'altre.
Pàragraf Epigrafic : Composta per línies de diferent mida centrades, no es pot considerar en blanc existent al principi i final de c ada linea coma sangria.
Pàragraf Quebrat: Ès tambè conocida com a pàragraf Bandera té totes les seves línies aliniades a l'esquerra o detra quedant el text pel costat oposat de manera irregular, es fa servir per els peus de foto de les revistes, llibres...
Pàragraf en Bloc: Composat sense sangries i sense línies curtes amb totes les línies de la mateixa mida fomant un bloc, s'utilitza molt poc en colofons o en peus de foto.
Triangle Espanyol: Composició en cap de les línies del paràgraf porta sangria, la seva última línia és curta y centrada .
Paràgraf Ordinari: Ès el qual té sangrada en la primera línea i la seva última línea és curta també, és el qual mes s'usa en la composició de text seguit, s'utilitza en la composició de llibres de lectura.
Paràgraf Francés: Porta sangrada en totes les seves línies amb l'excepció de la primera i amb la seva ultima línia curta, s'usa sobretot aquest paràgraf en la composició d'enciclopèdies i diccionaris.
Paràgraf Modern: No té sangrada en cap línia, con la seva última línia curta, es fa servir per poder veure sense dificultat la separació d'un paràgraf a l'altre.
Pàragraf Epigrafic : Composta per línies de diferent mida centrades, no es pot considerar en blanc existent al principi i final de c ada linea coma sangria.
Pàragraf Quebrat: Ès tambè conocida com a pàragraf Bandera té totes les seves línies aliniades a l'esquerra o detra quedant el text pel costat oposat de manera irregular, es fa servir per els peus de foto de les revistes, llibres...
Pàragraf en Bloc: Composat sense sangries i sense línies curtes amb totes les línies de la mateixa mida fomant un bloc, s'utilitza molt poc en colofons o en peus de foto.
Triangle Espanyol: Composició en cap de les línies del paràgraf porta sangria, la seva última línia és curta y centrada .
dilluns, 1 de març del 2010
Usant QuarkXpress
Hem obert el QuakXpress, i vam començar a fer els rectangles per a posar aquí el text q ens indiquen en la fotocòpia, després de fer això tenim q trobar el tipus de font que ens demanen, que és el GillSansUltrabold i mirant la grandària de les lletres que siguin correctes.
Acabant amb això, acolorim les lletres que es mostren en la còpia, després fet tot amb les mesures correctes hem de donar-li un angle perquè quedi exacte, després li donem a imprimir i en marques, manera posem centrada, després en impressora li diem que ens guardi com PDF, li posem el nom i imprimim es generés el PDF i mirem si aquesta correcte.
Acabant amb això, acolorim les lletres que es mostren en la còpia, després fet tot amb les mesures correctes hem de donar-li un angle perquè quedi exacte, després li donem a imprimir i en marques, manera posem centrada, després en impressora li diem que ens guardi com PDF, li posem el nom i imprimim es generés el PDF i mirem si aquesta correcte.
divendres, 19 de febrer del 2010
QuarkXPress
QuarkXPress és un programa d'autoedició per a ordinadors, produït per Quark Inc. Quark Inc. pot ser considerada com una de les primeres empreses d'autoedició.
La primera version de QuarkXPress va aparèixer en 1987, a més de QuarkXPress, Quark Inc. comercialitza altre producte cridat "QuarkXPress Passport", que és bàsicament el mateix QuarkXPress amb la capacitat d'usar multiples llenguatges en la seva interfície, separació de paraules, etc. Encara que comparable a altres programes d'Autoedició com Adobi PageMaker o Microsoft Publisher, QuarkXPress és un dels pocs -al costat d'Adobi InDesign- que està considerat com una eina veritablement professional, dintre del gremi d'editors, impressors i fotomecánicos.
La primera version de QuarkXPress va aparèixer en 1987, a més de QuarkXPress, Quark Inc. comercialitza altre producte cridat "QuarkXPress Passport", que és bàsicament el mateix QuarkXPress amb la capacitat d'usar multiples llenguatges en la seva interfície, separació de paraules, etc. Encara que comparable a altres programes d'Autoedició com Adobi PageMaker o Microsoft Publisher, QuarkXPress és un dels pocs -al costat d'Adobi InDesign- que està considerat com una eina veritablement professional, dintre del gremi d'editors, impressors i fotomecánicos.
divendres, 12 de febrer del 2010
Tipómetre
El tipómetro, ho hem fet amb el programa de illustrator, posant les lineas del cm, pulzadas, el cícero, i el pique, també l'interlineat en punts de pica.
dimarts, 2 de febrer del 2010
FontLab Creació Tipogràfica
Primer les lletres s'han fet a mà, després s'a escanejat.
Amb una plantilla hem anat traçant lletra per lletra amb l'eina ploma,
Una vegada acabat les lletres amb el illustrator, hem utilitzat el programa de FontLab aquí hem copiat les lletres que hem fet amb el illustrator, al fontlab i vam verificar que estan bé col·locades una vegada fet, anem en windows la segona opció, començem a escriure textos per a veure com a quedat la nostra tipografia la qual anem millorar amb els paràmetres que ens posen aquí.
Després d'això en file, font info li donem un nom a la nostra tipografia després, vam generar la font com otf, la instal·lem i després escrivim un text amb el text edit i veiem com ens a quedat la nostra tipografia.
Amb una plantilla hem anat traçant lletra per lletra amb l'eina ploma,
Una vegada acabat les lletres amb el illustrator, hem utilitzat el programa de FontLab aquí hem copiat les lletres que hem fet amb el illustrator, al fontlab i vam verificar que estan bé col·locades una vegada fet, anem en windows la segona opció, començem a escriure textos per a veure com a quedat la nostra tipografia la qual anem millorar amb els paràmetres que ens posen aquí.
Després d'això en file, font info li donem un nom a la nostra tipografia després, vam generar la font com otf, la instal·lem i després escrivim un text amb el text edit i veiem com ens a quedat la nostra tipografia.
dijous, 14 de gener del 2010
Clarificació De Les Famílies Tipogràfiques
Romanes Antigues
També cridades Garaldas (per Garamond), apareixen a fins del segle XVI a França, a partir dels gravats d'Aixeta para Aldo Manuzio. Es caracteritzen per la desigualtat d'espessor en l'asta dintre d'una mateixa lletra, per la modulació de la mateixa i per la forma triangular i còncava de la rematada, amb discretes puntes quadrades. El seu contrast és subtil, la seva modulació pronunciada, propera a la cal·ligrafia, i el seu traç presenta un mitjà contrast entre fins i gruixuts. Entre elles destaquen les fonts Garamond, Caslon, Century Oldstyle, Goudy, Estafis New Roman i Palatino.
Romanes Modernes
Apareixen a mitjan segle XVIII, creades per Didot, reflectint les millores de la impremta. La seva característica principal és l'accentuat i abrupte contrast de traços i rematades rectes, el que origina fonts elegants alhora que fredes. Els seus caràcters són rígids i harmoniosos, amb rematades fines i rectes, sempre del mateix gruixut, amb l'asta molt contrastada i amb una marcada i rígida modulació vertical. Resulten imponents a cossos grans, però acusen certa falta de llegibilitat al trencar-se els ulls del caràcter, al compondre's a cossos petits i en blocs de text corregut. Exemples destacables podrien ser Firmin Didot, Bodoni, Fenice i Modern Nº 20.
Egipci
El tipus Egipci, també conegut com "Slab Serif" surgeix a Anglaterra a partir de 1817 com tipus de retolació especialment pensats per a treballs de publicitat. La seva pesada estructura així com els seus traços terminals quadrats i sense enllaçar, els donaven major impacte que la Lletra Gruixuda, que eren tipus Moderns exageradament engrossits, que s'utilitzava fins a llavors en cartells i comunicacions publicitàries, i la seva popularitat es va perllongar fins a l'última cambra del segle XIX. En 1845, William Thorowgood va emetre un nou tipus Egipci cridat Clarendon que presentava traços terminals enllaçats, algun contrast entre els seus traços i una millor punta i que va arribar a representar un petit subgrup dintre dels tipus d'estil Egipci. Aquest tipus, amb petites modificacions com ha estat la de dotar-li de major altura-X, ha demostrat la seva durabilitat com tipus de text i retolació i ha estat estat emprat sobretot en edicions de periòdics.
Pal Sec
Les fonts de Pal Sec es caracteritzen per reduir els caràcters al seu esquema essencial. Les majúscules es tornen a les formes fenícies i gregues i les minúscules estan conformades a força de línies rectes i cercles units, reflectint l'època en la qual neixen, la industrialització i el funcionament. Els tipus de Pal Sec també coneguts menjo Gothics en Estats Units i Grotescs o Lineals a Europa, es poden dividir en tres categories:
Grotescs, Geomètrics i Humanístics.
Grotesc: Són els tipus de Pal Sec produïts en el segle XIX. Els primers d'aquests tipus van ser creats per a treballs de retolació i publicitat i més tard aquells que disposaven de caixa baixa, van ser perfeccionats per a adequar-los a text continu. Un exemple d'aquest estil és Akzidenz Grotesk (o Standard) dissenyada en 1898. En la dècada de 1950 es va produir un ressorgir dels tipus Grotescs amb dos dissenys emblemàtics de la història de la tipografia: Univers, dissenyada per Adrian Frutiger en 1957 i Helvetica, dissenyada per Max Miedinger en 1958.
Geomètrics: A partir de 1920, com a conseqüència de les propostes estètiques i postulats dels moviments d'avantguarda a Europa i de la Bahuaus a Alemanya, sorgeix un estil de Pal Sec auster i funcional que es coneix per Geomètric. Aquests tipus monolineales, es construïxen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques com el cercle i el rectangle. Potser el tipus més conegut d'aquest estil és el Futura, dissenyat per Paul Renner en 1928. Encara que no es tracta d'una font especialment indicada per a la composició de textos continus, la seva enorme gamma de pesos, amples i cursives l'ha fet molt popular per a publicacions educatives i infantils.
Humanístics: El tipus de Pal Sec que el cal·lígraf Edward Johston va crear per al Metre de Londres en 1916, va significar un pas endavant referent a les característiques habituals fins a llavors presents en aquests tipus. Basada en les lletres romanes, els seus traços presentaven un lleuger contrast i és palpable la seva influència caligráfica, contrastant amb l'aparença mecànica dels tipus de Pal Sec existents en el moment. Aquest tipus va anar en el qual es va basar Eric Gill para crear el seu tipus Gill Sans.
Fantasia
Aquestes fonts no van ser concebudes com tipus de text, sinó per a un ús esporàdic i aïllat, similars en certa manera a les lletres capitulessis il·luminades medievals, resulten en general poc llegibles, pel que no s'adeqüen en la composició de text i la seva utilització se circumscriu a titulars curts. Exemples d'aquest tipus són les fonts Bombere, Block-Up, Buster, Croissant, Neon i Shatter.
També cridades Garaldas (per Garamond), apareixen a fins del segle XVI a França, a partir dels gravats d'Aixeta para Aldo Manuzio. Es caracteritzen per la desigualtat d'espessor en l'asta dintre d'una mateixa lletra, per la modulació de la mateixa i per la forma triangular i còncava de la rematada, amb discretes puntes quadrades. El seu contrast és subtil, la seva modulació pronunciada, propera a la cal·ligrafia, i el seu traç presenta un mitjà contrast entre fins i gruixuts. Entre elles destaquen les fonts Garamond, Caslon, Century Oldstyle, Goudy, Estafis New Roman i Palatino.
Romanes Modernes
Apareixen a mitjan segle XVIII, creades per Didot, reflectint les millores de la impremta. La seva característica principal és l'accentuat i abrupte contrast de traços i rematades rectes, el que origina fonts elegants alhora que fredes. Els seus caràcters són rígids i harmoniosos, amb rematades fines i rectes, sempre del mateix gruixut, amb l'asta molt contrastada i amb una marcada i rígida modulació vertical. Resulten imponents a cossos grans, però acusen certa falta de llegibilitat al trencar-se els ulls del caràcter, al compondre's a cossos petits i en blocs de text corregut. Exemples destacables podrien ser Firmin Didot, Bodoni, Fenice i Modern Nº 20.
Egipci
El tipus Egipci, també conegut com "Slab Serif" surgeix a Anglaterra a partir de 1817 com tipus de retolació especialment pensats per a treballs de publicitat. La seva pesada estructura així com els seus traços terminals quadrats i sense enllaçar, els donaven major impacte que la Lletra Gruixuda, que eren tipus Moderns exageradament engrossits, que s'utilitzava fins a llavors en cartells i comunicacions publicitàries, i la seva popularitat es va perllongar fins a l'última cambra del segle XIX. En 1845, William Thorowgood va emetre un nou tipus Egipci cridat Clarendon que presentava traços terminals enllaçats, algun contrast entre els seus traços i una millor punta i que va arribar a representar un petit subgrup dintre dels tipus d'estil Egipci. Aquest tipus, amb petites modificacions com ha estat la de dotar-li de major altura-X, ha demostrat la seva durabilitat com tipus de text i retolació i ha estat estat emprat sobretot en edicions de periòdics.
Pal Sec
Les fonts de Pal Sec es caracteritzen per reduir els caràcters al seu esquema essencial. Les majúscules es tornen a les formes fenícies i gregues i les minúscules estan conformades a força de línies rectes i cercles units, reflectint l'època en la qual neixen, la industrialització i el funcionament. Els tipus de Pal Sec també coneguts menjo Gothics en Estats Units i Grotescs o Lineals a Europa, es poden dividir en tres categories:
Grotescs, Geomètrics i Humanístics.
Grotesc: Són els tipus de Pal Sec produïts en el segle XIX. Els primers d'aquests tipus van ser creats per a treballs de retolació i publicitat i més tard aquells que disposaven de caixa baixa, van ser perfeccionats per a adequar-los a text continu. Un exemple d'aquest estil és Akzidenz Grotesk (o Standard) dissenyada en 1898. En la dècada de 1950 es va produir un ressorgir dels tipus Grotescs amb dos dissenys emblemàtics de la història de la tipografia: Univers, dissenyada per Adrian Frutiger en 1957 i Helvetica, dissenyada per Max Miedinger en 1958.
Geomètrics: A partir de 1920, com a conseqüència de les propostes estètiques i postulats dels moviments d'avantguarda a Europa i de la Bahuaus a Alemanya, sorgeix un estil de Pal Sec auster i funcional que es coneix per Geomètric. Aquests tipus monolineales, es construïxen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques com el cercle i el rectangle. Potser el tipus més conegut d'aquest estil és el Futura, dissenyat per Paul Renner en 1928. Encara que no es tracta d'una font especialment indicada per a la composició de textos continus, la seva enorme gamma de pesos, amples i cursives l'ha fet molt popular per a publicacions educatives i infantils.
Humanístics: El tipus de Pal Sec que el cal·lígraf Edward Johston va crear per al Metre de Londres en 1916, va significar un pas endavant referent a les característiques habituals fins a llavors presents en aquests tipus. Basada en les lletres romanes, els seus traços presentaven un lleuger contrast i és palpable la seva influència caligráfica, contrastant amb l'aparença mecànica dels tipus de Pal Sec existents en el moment. Aquest tipus va anar en el qual es va basar Eric Gill para crear el seu tipus Gill Sans.
Fantasia
Aquestes fonts no van ser concebudes com tipus de text, sinó per a un ús esporàdic i aïllat, similars en certa manera a les lletres capitulessis il·luminades medievals, resulten en general poc llegibles, pel que no s'adeqüen en la composició de text i la seva utilització se circumscriu a titulars curts. Exemples d'aquest tipus són les fonts Bombere, Block-Up, Buster, Croissant, Neon i Shatter.
divendres, 8 de gener del 2010
Monotype
Creada en 1887, l'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa, utilitzant oli, aquarel·la o tinta. En general s'empra el vidre, però també és vàlida una làmina de coure polit o la porcellana.
Es pot crear la imatge pintant-la senzillament sobre la superfície de la làmina o mitjançant un procés d'inversió, consisteix a cobrir la planxa amb una fina capa de pigments i anar-los eliminant amb els dits o amb un pinzell fins a formar la imatge.
A continuació s'aplica el paper sobre la làmina i la imatge quedarà transferida, bé fregant el dors del paper o utilitzant una premsa de gravat a l'aiguafort.
Amb la seva aparició va venir a complementar a la linotipia per a la seva utilització en la impremta.
Tolbert Lanston havia patentat un mètode mecànic d'encunyar els carácteres de metall des de tires firas de metall que es col·locaven en una matriu d'impressió.
En 1896 Lanston va patentar la primera màquina tipogràfica de metall escalfat i Monotype va publicar la seva primera tipografia, Modern Condensed.
En 1899 es va construir una nova fàbrica en Salfords volta de Redhill en Surrey on s'ha situat per més d'un segle. En 1999, Agfa-Compugraphic va adquirir Monotype Corporation, que es renombró a Agfa Monotype. A la fi de 2004, després de sis anys baix Agfa Corporation, Monotype va ser adquirit per TA Associates, una signatura d'inversió privada de Boston.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)