poster y cd docúpolis

El pòster i el cd de Docúpolis estan fets de la mateixa manera però en diferents capacitat, primer es iso el pòster cn un pantone i sang el posem al illustrator les vores i les lletres i el logotip de la mateixa manera que les imatges, amb l'opció de posar en arxiu, després es guardo com a pdf i es va crear una carpeta on posem l'arxiu Illustrator, i les imatges que fem servir després comprimim la carpeta i llest el mateix amb el CD però amb una mida menor, trambién es comprimir la carpeta i es l'envia tots dos junts.

Banner

hem fet un banner a classe fent servir el programa de photoshop, i la finestra de animació per apropar el banner gif (amb moviment), i un altre estàtic a la finestra de animació, es col.loquen noves carpetes on posarem el banner per capes i posant les coses al seu lloc, i després reproduirem per veure com ens a quedat el banner.

per guardar, li donarem clic en arxiu guardar per web, i escollirem jpg per guardar la pancarta estatitco i agafarem entre les 4 opcions que ens dóna una que no pesi molt però que la resolució aquest ok, el mateix Barem amb el gif en comptes d'escollir jpg agafarem l'opció de gif per a la pancarta animat i el guardarem.

El baix llobregat

Avui aquests fet un treball en indesing que es titula el baix llobregat, hem hagut de crear les caixes d'imatge i de text, filets, i creguis estils paràgraf jo en concret he creat 4 estils dues pels títols febrer 2 de contingut del text de cada caixa de text, he hagut de posar una imatge dins d'un text traçat, i posar-perquè quedi bé, (text / crear contorn), després de fer-ho tot he hagut de exportar com pdf i col.locar-marques de tall i de registre i llest.

PDF amb acrobat i PostScrip

Primer obrim el pdf del periòdic i després posem les barres que utilitzarem, després retocarem un poc els pdf i col·locarem 2 arxius de so però abans hem de convertir-lo en mp3 ( Obrim l'arxiu q aquesta en mov i ho exportem a l'escriptori com aif, després ho obrim amb el iTunes i ho convertim en mp3.) després de convertir-lo en mp3 ho agreguem al pdf.
Després agafem una imatge d'un helicòpter, i ho obrim amb el illustrator, per a convertir-lo en una imatge vectorial i canviar-li de color. després de canviar-li de color ho guardem com ai i ho col·loquem en la mateixa carpeta on estan la resta de pdf i ho manem al servidor de C1.

Per fer un PostScrip amb illustrator hem d'obrir-ho i després a impressores baix d'aquesta finestra li donem clic i se'ns obrirà altra finestra

on hem de pressionar sobre PDF i ens sortirà una llista i ho guardem com postscrip, vam seleccionar el lloc on es guardés i vam pressionar a imprimir.

CTP i CTF

CTP,(Computer To Plate), literalment de l'ordinador a la planxa, és un sistema industrial per crear planxes litogràfiques o flexogràfiques directament des de fitxers informàtics. Aquest sistema que té uns 15 anys de vida, però s'ha imposat clarament en els últims 10 anys i permet crear planxes d'impressió directament dels fitxers informàtics.

Tipus De CTP

Els diferents tipus de CTP es podrien classificar segons diversos criteris, però el més comú seria fer-ho segons el tipus d'energia utilitzada:

1. De Llum visible: utilitza un làser de llum visible.
2. Tèrmic: utilitza un làser de llum infrarroja de 803 nm
3. Ultraviolat: utilitza una font de llum ultraviolat

CTF,(computer to film), és un mètode d'impressió Offset que implica la impressió des d'un computador, directament a una pel·lícula. Aquesta pel·lícula posteriorment és copiada sobre una placa litogràfica, usant un insolador per a després usar la placa insolada en una premsa offset. El procés de copiat d'una pel·lícula a una placa litogràfica requereix d'un ambient lliure de partícules que puguin afectar el copiat, així com una controlada entrada de llum. Per a realitzar el seu treball correctament, l'operari ha de contar a més amb una sèrie d'eines com pines per a alinear la imatge, una escala de densitat i els químics de revelat i fixat de la imatge. El procés de pel·lícula s'ha vist reemplaçat per la tecnologia CTP pels múltiples avantatges que representa; encara que no es podria afirmar que el sistema CTP arribi algun dia a reemplaçar completament l'ús de pel·lícules negatives.

Dispositius Perifèrics

Conexions D'Ordinador

Un ordinador té barias conexions la part del darrere d'un ordinador, en la zona superior veiem les conexions per a l'alimentació, el ventilador i en el quadrat que hi ha just sota, estan els connectors dels components integrats en placa.
1. Port del ratolí i del teclat. El port del ratolí de color verd és de tipus minidin. El del teclat (de color morat) és també minidin, encara que de vegades rep el nom de compatible PS/2, per ser aquest model de pc de IBM, el primer que va contar amb aquest tipus de connexió.

2. Port sèrie. Usa connectors tipus D-9. Normalment s'usa el terme COM (derivat de comunicacions) seguit d'un nombre per a designar un port sèrie (per exemple COM1,COM2). Permeten velocitats de fins a 115,2 Kbps. Pot enviar només un bit d'informació alhora. Aquesta taxa és massa baixa, però és acceptable per als ratolins i altres dispositius de baixa velocitat com mòdems.

3. Port paral·lel. S'utilitza principalment per a impressores. Normalment s'usa el terme LPT(impressora en línia) més un nombre per a designar un port paral·lel (per exemple, LPT1). Aquest tipus de port pot enviar diversos bits d'informació a través de vuit cables en paral·lel simultàniament. És a dir, que en el mateix temps que una connexió sèrie envia un únic bit, un port paral·lel pot enviar un byte.


4. RCA video. Aquest connector du el senyal de video compost. Sol ser de color groc per a distingir-lo dels RCA de so. La qualitat del video no és l'òptima, ja que la informació s'envia en un sol senyal analògica.


5. USB. Compte amb la famosa característica PnP (Plug and Play) i la facilitat de connexió "en calenta", és a dir, que es poden connectar i desconnectar els perifèrics sense necessitat de reiniciar l'ordinador. El bus USB permet la connexió de 127 dispositius com a màxim.

6. Connectors Àudio. Cal destacar el connector verd que és on es connecta els altaveus normals, el vermell per al micròfon i el blau que és l'entrada de línia, que es connecta a la sortida d'àudio de la targeta de TV per a poder escoltar-la o a qualsevol font de so que vulguem digitalitzar (cassettes, vinils, etc).

Wuala

És molt interessant per a emmagatzemar i compartir els diferents arxius, i avui hem vist i ens hem creat un compte, l'única limitació de l'arxiu és la grandària total de l'espai que és 1 GB gratis, pero aquest es pot augmentar portant amics.
Nos permet fer carpetas, còpies i manejar els axius i també poden fer publiques algunes carpetes,també permet compartir-los amb altres persones que no són de WUALA, simplement punxant en el fitxer desitjat amb el botó dret i escollint SHARE (compartir).

Et donen l'opció d'un link secret o públic, encara que si s'escull aquesta última tots els arxius d'aquesta carpeta serien accessibles a tot el món.

Està traduït a diversos idiomes, però no a l'Espanyol, Wuala també es pot descarregar i instal·lar en el Pc des d'aquesta adreça.

http://www.wuala.com/en/download

UBUNTU

Es una distribució GNU/Linux basada en Debian GNU/Linux, el nom de la qual prové de la ideologia sud-africana Ubuntu ("humanitat cap a altres"), Ubuntu és un sistema operatiu de codi Lliure.

Ubuntu està patrocinat per Canonical Ltd, una companyia britànica propietat de l'empresari sud-africà Mark Shuttleworth que en comptes de vendre la distribució amb fins lucratives, es finança per mitjà de serveis vinculats al sistema operatiu.
A més, al mantenir-lo lliure i gratuït, l'empresa és capaç d'aprofitar el talent dels desenvolupadors de la comunitat a millorar els components del seu sistema operatiu.

Cada 6 mesos surt al carrer una nova versió que millora l'anterior. El nombre de versió indica el mes i l'any que va ser llançada (per exemple, 7.10 remitent a octubre de 2007), i cadascuna d'elles té a més un sobrenom, una espècie de nom en clau, per a referir-se a ella més fàcilment. (Gutsy Gibbon, Hardy Heron...)

Altra característica de Ubuntu és que Tot el que l'usuari necessita ve en un únic CD, brindant d'aquesta manera un entorn de treball complet. Es pot obtenir programari addicional en linea.

NEXT STEP

NeXTSTEP era el mitjançant objectes, el sistema operatiu de multiasignación desenvolupat pel següent Ordinador per a controlar sobre la seva gamma d'ordinadors de terminal de treball propietaris, com el NeXTcube, i més tard, altres arquitectures d'ordinador. Nextstep 1.0 va ser alliberat el 18 de setembre de 1989, després de diverses vistes anticipades que comencen en 1986.L'última versió, 3.3, va ser alliberada a principis de 1995, a aquestes altures això va controlar no només sobre el Motorola 68000 processadors de família usats en Següents ordinadors, però també Intel IA-32, el Sol SPARC, i CV PA-RISC-based sistemes. La poma l'amic del .'s de S. a. US X és un descendent directe de Nextstep.

Nextstep era notable para els tres últims articles. Els jocs d'eines van oferir el poder considerable, i van ser usats construir tot el programari sobre la màquina. Els trets distintius de la llengua Objectiva-C van fer l'escriptura d'usos amb Nextstep molt més fàcil que sobre molts sistemes de competició, i el sistema sovint era indicat com un model de desenvolupament d'ordinador, encara una dècada tard.

L'interfície d'usuari de Nextstep va ser refinat i constant, i va introduir la idea del Moll, va completar OpenStep i en l'amic US X, i la Postada. Nextstep també va crear o estava entre mateix primer per a incloure un nombre gran d'altres conceptes GUI ara comuns en altres sistemes operatius: 3D "chiseled" baratijas, icones grans a tot color, rastrat per tot el sistema i gota d'una àmplia gamma d'objectes més enllà d'icones d'arxiu, serveis per tot el sistema piped.

Equips addicionals van ser afegits a la cadena de producció per a fer el sistema més atractiu. Aquests el Televisor portàtil inclòs Distribuir Objectes (PDO), que va permetre a la invocació fàcil remota, i l'Empresa Objecten el Marc, un sistema de base de dades relacionada d'objecte poderós. Els equips van fer el sistema en particular interessant a programadors per encàrrec d'aplicació, i Nextstep tenia una història llarga en la comunitat de programa financera.
El primer navegador de web, WorldWideWeb, va ser desenvolupat sobre la plataforma Nextstep. Alguns trets i accessos ràpids ara comunament trobats en navegadors de web poden ser remuntats a convencions Nextstep. Les opcions de disposició bàsiques d'HTML 1.0 i 2.0 són atribuïbles a aquells trets disponibles en la classe de Text NeXT's.La Destinació animosa també en gran part va ser desenvolupat sobre Següents màquines, com era Macromedios de comunicació a mà alçada, l'interfície "de Quadern" modern para Mathematica, i la fulla de càlculs avançada Lotus Improv. El programari que va controlar als Amics del MCI i el programa de Família va ser desenvolupat usant Nextstep.
Nextstep era la unió i combinació de diverses parts:
Un sistema operatiu Unix basat en el gra de Mach, més el codi original de BSD Unix.
La Demostració Postdata i un motor de enventanado.
La llengua Objectiva-C i el temps d'execució Una capa mitjançant objectes (OO) d'aplicació, incloent diversos "equips" .
Instruments de desenvolupament per al OO es encama.

SISTEMA OPERATIU "WINDOWS I MAC"

Windows
És una família de sistemes operatius desenvolupats i comercialitzats per Microsoft, existeixen versions per a llars, empreses, servidors i dispositius mòbils, com computadors de butxaca i telèfons intel·ligents.
Des de fa molts anys és el sistema operatiu més difós i usat del món; de fet la majoria dels programes es desenvolupa originalment per a aquest sistema.
1960 Quan IBM va introduir la computadora System/360 va intentar prendre el mercat científic i el comercial. Quan en aquest projecte van sorgir problemes de conflictes per l'arquitectura, es va iniciar el desenvolupament d'un programari que resolgués tots aquells conflictes, el resultat va ser un molt complex sistema operatiu. Després AT&T va tractar de desenvolupar a Multics, un Sistema Operatiu que suportés centenars d'usuaris de temps compartit, però va fallar. Més endavant científics de la computació van desenvolupar Unics, que seria monousuario. Això marca el naixement d'Unix (1969), el primer dels sistemes operatius moderns.

windows 1.0
En 1985 Microsoft va publicar la primera versió de Windows, una interfície gràfica d'usuari (GUI) per al seu propi sistema operatiu (MS-DOS) que havia estat inclòs en el IBM PC i ordinadors compatibles des de 1981.

Windows 2.0
Va aparèixer en 1987, i va anar un poc més popular que la versió inicial. Gran part d'aquesta popularitat la va obtenir de la inclusió en forma de versió "run-estafi" de noves aplicacions gràfiques de Microsoft, Microsoft Excel i Microsoft Word para Windows.

Windows 3.0
La primera versió realment popular de Windows va anar la versió 3.0, publicada en 1990.

OS/2
És un sistema operatiu de IBM que va intentar succeir a DOS com sistema operatiu dels PC. Es va desenvolupar inicialment de manera conjunta entre Microsoft i IBM, fins que la primera va decidir seguir el seu camí amb el seu Windows 3.0 i IBM es va ocupar en solitari d'OS/2.

OS/2.1
Durant la segona meitat dels 80, Microsoft i IBM havien estat desenvolupant amb juntament OS/2 com successor del DOS, per a treure el màxim profit a les capacitats del processador Intel 80286. OS/2 utilitzava el direccionamiento maquinari de memòria disponible en el Intel 80286 per a poder utilitzar fins a 16 MB de memòria. La majoria dels programes de DOS estaven per contra limitats a 640 KB de memòria. OS/2 1.x també suportava memòria virtual i multitarea.

Windows NT
Mentrestant Microsoft va continuar desenvolupant Windows NT. Per a això van reclutar a Dave Cutler, un dels caps analistes de VMS en Digital Equipment Corporation per a convertir NT en un sistema més competitiu.

Windows NT/3.1
l'estratègia de màrqueting de Microsoft era que Windows NT semblés una continuació de Windows 3.1 va aparèixer en la seva versió beta per a desenvolupadors en la Conferència de Desenvolupadors Professionals de juliol de 1992 en San Francisco.

Windows XP
La unió de Windows NT/2000 i la família de Windows 9.x es va arribar amb Windows XP lloc en venda en 2001 en la seva versió Home i Professional. Windows XP usa el nucli de Windows NT. Incorpora una nova interfície i presumeix de majors capacitats multimèdia.

Windows Vista
Va aparèixer en el mercat el 30 de gener de 2007. Cap destacar els continus retards en les dates de lliurament del sistema operatiu. Inicial ment es va anunciar la seva sortida al mercat a inicis-mitjans de 2006; posteriorment i a causa de problemes durant el procés de desenvolupament, es va retardar la seva sortida fins a finals de 2006.



Macintosh

1984 Sistema 1
El Sistema 1 tenia escriptori, finestres, icones, mouse, menús i scrollbars. En el Sistema 1 era impossible crear un folder dintre d'altre folder, de fet tots els arxius eren guardats en la mateixa adreça del disc, es creava una nota en la taula d'arxius perquè cada arxiu estigués en el seu respectiu folder i així el Finder podria semblar com que l'arxiu estava en el seu folder.

1985 Sistema 2
El Sistema 2 va ser notable en millores. Va incrementar la velocitat del Finder fent-lo un vint per cent més ràpid, els comandos de regressar i tancar s'eliminar. Van Ser agregades més opcions com: crear nous folders, apagar, la impressora d'escriptori i els ítems eren llistats de forma vertical amb una petita icona. Els discos o unitats podien ser arrossegats a la icona d'escombraries i podien ser extrets.

1986 Sistema 3
En el Sistema 3 el Finder va ser millorat i més ràpid, l'ordre dels arxius HFS (Hierarchical File System) va ser reemplaçat pel nou sistema de Macintosh MFS (Macintosh File System) dels Sistemes 1 i 2.

1987 Sistema 4
El Sistema 4 va ser introduït com Macintosh S'i Macintosh II. A aquest sistema se li va agregar múltiple suport al monitor.

1988 Sistema 6
En el Sistema 6 es van agregar colors, tanmateix el Finder no tenia color, encara que les màquines ja eren capaces. A l'opció de Esborrar Disc se li agrego un botó per a poder cancel·lar aquesta acció, també va ser agregada l'opció de mostrar el nombre de versió de l'arxiu.

1990 Sistema 7
El Sistema 7 va ser el gran canvi de programari per a aquesta època, es va eliminar el Finder i el Finder múltiple, ja només tenia el Finder múltiple permetent fer moltes tasques simultàniament.

1997 MAC Os 8
Mac OS 8 va incloure altra renovació al Finder que podia fer més coses al mateix temps, donant l'opció de controlar múltiples aplicacions al mateix temps amb un millor acompliment de les computadores amb processador.

1999 MAc Os 9
L'opció de tenir diversos usuaris en uneixi Mac va ser agregada en aquesta versió, permetia als usuaris ingressar i tenir les seves pròpies configuracions. AppleTalk sobre TCP/IP va anar també implementat. Programari Update permetia als usuaris tenir les actualitzacions de programaris fora d'Internet, i podia informar als usuaris de les noves actualitzacions quan ells sortien

MAc Os X
Aquesta basat fortament en les PowerPC-port de OpenStep. Per això Mac OS X hereta la memòria i processador de Mach?s i el driver del dispositiu de la interfície, BSD POSIX UNIX Protocol del programa que suporta i treballa en interfície de xarxes, també alguns elements de la interfície de NeXT's.

2001 Mac OS X 10.0 “Cheetah”
va ser llançada el 24 de març del 2001, aquest incorporava moltes característiques que van ser agregades per les persones que van col·laborar en Mac US X Public Beta. Mac US X també agrego Cocoa, derivat de NeXT molt sofisticat i desenvolupat ambienti OpenSTEP. Existien alguns assumptes pendents, com l'original Mac Us. Els usuaris de Mac US X van iniciar a crear una gran queixa sobre nom que tenia aquest sistema operatiu "Cheetah" que era molt salvatge i inadequat.

2001 Mac OS X 10.1 “Puma”
Mac OS 10.1 va ser llançat després d'un any del 10.0, i incorporava millor acompliment especialment en Macs G3. Les versions 10.1.1, 10.1.2, 10.1.3, 10.1.4, i 10.1.5 totes tenien millora en els errors, i actualitzacions en els seus components. La majoria de open source com utilitats d'UNIX van ser incloses en les Mac OS X i drivers addicionals per a poder suportar mes dispositius.

2002 Mac OS X 10.2 “Jaguar”
El 25 d'agost de 2002 va ser llançada aquesta versió i Apple va prosseguir amb la marxa del seu sistema operatiu amb el llançament de Mac US X v10.2 Jaguar) i que contava amb un nou increment en el seu rendiment, un nou i depurat look i més de 150 millores, entre aquestes estava el major suport per a xarxes de Microsoft Windows, Quartz Extremi para la composició de gràfics sigui processada directament per la targeta de vídeo i un filtre contra spam.

2003 Mac OS X 10.3 “Panther”
Mac OS X v10.3 Panther es va llançar el 24 d'octubre de 2003. A més de tenir un rendiment molt major, va incorporar la major actualització en la interfície d'usuari, i moltes millores que Jaguar l'any anterior. Aquesta versió ja no era compatible en els antics models G3.

2005 Mac OS X 10.4 “Tiger”
Mac OS X v10.4 Tiger va ser llançat el 29 d'abril de 2005 i va anar la versió disponible més recent, contenia més de 200 noves millores, però com va succeir amb el llançament de Panther, algunes màquines antigues no podien suportar-lo, en particular, qualsevol equipo Apple que no contés amb connexió FireWire no podia ser suportat en Tiger.

2006 Mac OS X 10.5 “Leopard”
Mac OS X v10.5 Leopard és llançada avui 26 d'Octubre de 2007. Aquesta versió és compatible amb les PowerPC i amb la nova tecnologia Intel. Entre les característiques de la nova versió trobem:
Time Machine
Mail 3
ichat
El dashboar
El finder
El dock

Piratas De Silicon Valley

ANY:1999
DIRECTOR: Martyn Burke
GUIÓ:Martyn Burke
REPARTEIXO: Anthony Michael Hall,Noah Wyle,John Digues Maggio.
ACTORS: Noah Wyle
Anthony Michael Hall
Joey Slotnick
John Di Maggio
Josh Hopkins
Gema Zamprogna
Bodhi Elfman
Allan Royal
John Hertzler
Wayne Pére
Sheila Shaw
Gailard Sartain
Allan Kolman
Richard Waltzer
Harris Mann

Aquesta pel·lícula documenta els principis de la computadora personal a través de la rivalitat entre Apple Computer (Apple II, Apple Llisa i la Apple Macintosh) i Microsoft (MITS Altair, DUES, IBM PC, i Windows).

La història comença en un campus de la UCB en el període de moviments liberals d'expressió, la pel·lícula ens fa veure les afliccions de Steve Jobs i Steve Wozniak, qui formarien Apple Computer; i els estudiants d'Harvard, Bill Gates, Steve Ballmer i l'amic de Gates, Paul Allen, qui crearien Microsoft.

La pel·lícula també destaca el sorgiment del MITS, el primer ordinador personal amb un problema, que necessitava d'un llenguatge de programació, Gates i la seva amic Pol es van interessar per aquest ordinador i van anar a aquesta empresa per a obtenir un model de l'ordinador i treballar en el per a atorgar-li un llenguatge de programació.

COM ES CALIBRA EL MONITOR

primer obrim preferències del sistema de nostre Mac















ens sortirà aquesta finestra i en la secció de hadware i escollim pantalla li donem clic i se'ns obrirà aquesta finestra













després en pantalla podem triar la resolució i en colors preferentment en milions, i baix aquesta aquesta lluentor que al gust es pot canviar, donem clic a color i després a calibrar se'ns obrirà altra finestraseleccionem la manera experta i a següent en total hi ha 5 passos necessaris les corbes de resposta nadiva una vegada acabat amb aquests 5 passos donant a següent ens apareixerà una imatge aquí se selecciona la gamma que desitges però per preferència es deixa en Mac estàndard 1,8 li donem clic a continuar no sortirà el punt blanc que desitges per a la pantalla, també ho esculls a gust i després al final una vegada institutrius acabat li poses el nom que agradis al canvi que acabes de fer i li dónes a continuar i al final de tot et surt la conclusió. al final tornes a entrar i et sortirà aquest canvi per a la pantalla amb la qual tenias abans.