otan és un treball fet amb el programa de indesing creant estils de paragrafo i de caràcter per a fer-lo mes fàcil i col·locar-lo al text aquesta és la practica.
m1c217 otan sangama
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris c2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris c2. Mostrar tots els missatges
dimarts, 1 de juny del 2010
Pluging Indesing
El plugin que hem posat en la carpeta de Indesing és per a poder passar arxius de Quark a indesing, i així treballar amb els dos programes encara que al passar els arxius a Indesign sent creats amb Quark ens porta algun que altre error ja que ens pot canviar la tipografia o també, moure'ns algunes coses llevar-nos algunes imagenes o canviar-nos el color, bo per a instal·lar-lo el plugin és aquest que ho vam agafar del server, després en aplicacions busquem la carpeta de Indesing i en la carpeta de plugins de indesing vam buscar la carpeta filters i aquí posem el plugin després obrim indesing i agafem un arxiu de Quark i ho deixen ahi.
I veurem els errors i anem corregint-los jo en alguns treballs vaig trobar aquests errors.
- canvi de color, canvi de text i moviment d'objectes.
a continuació col·loqués uns pdf per a veure els errors.
todo junto
dilluns, 17 de maig del 2010
PIJ
Aquest nou treball es diu pij i s'a fet d'aquesta manera; hem creat un nou document amb 5 paginas i després en especificacions de pYj hem creat nous pYj per a treballar una vegada fet això, en els quadres de text s'ha col·locat el text i se li a col.locat el text corresponent després d'això en estils/ formats, ens obrirà una finestra nova d'Atributs de paràgraf seleccionat tot el text en PYJ li col·loquem el seu pyj corresponent els quals hem creat si li correspon i a OK.
Una vegada fet això obrirem el pdf amb vista prèvia on li donarem a imprimir i se'ns obrirà una finestra on posarem alguns valors perquè les 4 paginas ultimes surtin juntes en disposició vam seleccionar que volem les 4 paginas en una mateixa fulla i així es podrà posar com ens demanen i després ho guardem com pdf després de fer tot això amb tots les paginas que hem creat ho guardem i també com pdf.
Una vegada fet això obrirem el pdf amb vista prèvia on li donarem a imprimir i se'ns obrirà una finestra on posarem alguns valors perquè les 4 paginas ultimes surtin juntes en disposició vam seleccionar que volem les 4 paginas en una mateixa fulla i així es podrà posar com ens demanen i després ho guardem com pdf després de fer tot això amb tots les paginas que hem creat ho guardem i també com pdf.
dilluns, 10 de maig del 2010
InDesign
Apnea
Em fet un treball que es titula Apnea, on en de fer molts circunferencies de contenido de text que això es fa
en objectàs/contenido/text.
Desprès posem en les cirfunferencies el text Peró abans unim les circunferencies unes con altres, perquè així el text segueix una fet això es fa el degradat y el posem de fons.
Em fet un treball que es titula Apnea, on en de fer molts circunferencies de contenido de text que això es fa
en objectàs/contenido/text.
Desprès posem en les cirfunferencies el text Peró abans unim les circunferencies unes con altres, perquè així el text segueix una fet això es fa el degradat y el posem de fons.
divendres, 7 de maig del 2010
Hivern
Hivern és un treball fet amb el programa QuarkXPress, es crea dos rectangles un amb un degradat i estrelles que es fan amb l'eina d'estrella, en l'altre s'a col·locat un text i això es fa en arxiu/ exportar/ text i es porta el text al quadrat que prèviament es tenia que posar com contingut de text que es fa en element/ contingut/ text, i així amb els altres textos i amb el degradat de final i se li dóna un petit gir perquè quedi de costat.
dijous, 15 d’abril del 2010
Configuració Illustrator
Obrim el illustrator i en illustrator preferències, generals ens obrirà una finestra on podem canviar la configuracion, del programa i posar-la al nostre gust per a així treballar millor. canviar les guias de color i la resta que vulguem les mesures d'algunes coses també. 
FontExplorer X
FontExplorer és un gestor de fonts un programa el qual ho utilitzem en classe per a manejar les fonts que tenim, les quals estan activades i les quals no ho estaven creguem 7 nous set de Romana Moderna, Romana Antiga, Pal Sec, Caràcter d'Escriptura, Caràcter de Fantasi.
En la llibreria de FontXplorer podíem veure totes les fonts que teníem i així desactivar les quals no volem ja que si les tenim totes se'ns podria posar mes lenta el ma.
En la llibreria de FontXplorer podíem veure totes les fonts que teníem i així desactivar les quals no volem ja que si les tenim totes se'ns podria posar mes lenta el ma.
Text Edit Buscar i Canviar
Primer obrim el tex edit i posem el text aquí, després seleccionem una vocal o alguna paraula que ja no vulguem i anem a edició/ buscar/ buscar. després s'obrirà altra finestra on posarem la paraula o vocal, a canviar i en remplazar per col·locarem el que volem canviar-lo, després li donem a remplazar tot.
dimarts, 13 d’abril del 2010
Scribus
Scribus és una aplicació de codi font obert per a l'autoedició, disponible en versió nadiva per a Linux, MacOS i Windows. Amb unes capacitats de disseny de pàgina similars a programis com Quark Xpress, inDesign o PageMaker, Scribus permet realitzar dissenys i maquetacions de tot tipus de documents, com diaris, opuscles, butlletins, cartells i llibres. S'hi pot fer tasques com emplaçar i rotar text i imatges en una pàgina, especificar manualment el kerning dels tipografies, configurar la separació dels síl·labes, incrustar fonts a PDFs i molt més. Scribus suporta característiques professionals com separació de colors, CMYK, color ICC, importació i exportació de EPSs i creació de PDFs amb qualitat comercial que inclouen transparència, encriptació i un gran joc de possibilitats del PDF.
Scribus pot importar la majoria dels formats gràfics essencials a més del SVG. La impressió és fa via el seu driver intern Postcript de nivell 3, incloent-hi suport per a la font que incrusta amb format True Type, Tipe1 i Open Type. Basat en l'XML, el format de fitxer està plenament documentat. Per a la importació de texts te plena compatibilitat amb l'Open Office, però també és pot
dimarts, 6 d’abril del 2010
Indesing
Indesing és un programa com el QuarXPress amb alguns canvis d'ordres, és un programa de maquetació alguna cosa més complicat per a mi, indesing va ser desenvolupada per Adove Systems.
En aquest programa es va crear un projecte nou posant una foto d'una noia amb un text de prova del ID,amb un degradat i amb relleu el quadre de text i la imatge.
En aquest programa es va crear un projecte nou posant una foto d'una noia amb un text de prova del ID,amb un degradat i amb relleu el quadre de text i la imatge.
dilluns, 29 de març del 2010
dijous, 25 de març del 2010
Ten Thumbs
Ten Thumbs és un programa que t'ajuda a millorar la rapidesa i eficàcia a l'escriure amb el teclat de l'ordinador o mac, per a q així no perdis tant temps, dintre del programa hi ha uns jocs de concentració referent a la rapidesa d'escriure que tens des d'un nivell baix fins al mes alt, en classe vam estar practicant amb els jocs que porta ten thumbs per a millorar la nostra manera d'escriure.
FontLab
FontLab és un programa on es crea la tipografia l'editem com vulguem, nosaltres en classe creguem un una tipografia cadascun amb el seu respectiu nom va ser una mica complicat, primer creguem la lletra en el illustrator i després passar-lo a font lab, és el mateix que crear-lo directament en font lab, després guardar la nostra tipografia i a l'acabar-la generar-la com otf, després instal·lar-la i usar-la amb altre programa.
Contragrafismos
Els contragrafismos o blancs Són les parts blanques de la pàgina impresa que juntament amb els grafismes determinen la composició.
Tipus de Contragrafismo:
Interletraje: Per interletraje s'entén l'espai en blanc que separa un caràcter d'un altre. Aquest espai en blanc no ha de ser igual per a tots els parells de caràcters, sinó que en funció de la seva forma ha d'anar variant perquè visualment sembli uniforme. En ocasions pot ser negatiu, és a dir, quan en lloc de separar-se els caràcters s'ajunten i s'acoblen.
Kern o Kerning: Espai entre parells de caràcters. Quan es dissenyen les fonts es designa un kerning predeterminat per a cada parell de caràcters, que pot ser modificat posteriorment si fos necessari.Exemple de kerning de tres parells de caràcters de la mateixa grandària i pertanyents a la mateixa font.
Track o Tracking: És un interletraje general que serveix per a augmentar o reduir conjuntament l'espai entre caràcters i entre paraules.Exemple: si seleccionem diverses paraules i assignem un valor positiu al traking, el que succeirà és que a l'espai entre els caràcters (kerning) se li sumarà dit valor.
Espai entre paraules: Espai en blanc entre paraules que faciliten la llegibilitat del text. Des dels principis de la tipografia s'utilitza la lletra majúscula M com base per a establir l'espai entre paraules. El quadrat que ocupa aquesta lletra es coneixia com cuadratín que correspon en l'actualitat al denominat "espai ema". La meitat del cuadratín corresponia amb la lletra N i actualment es coneix com "espai ena".
L'interlineat o interlínea: L'interlineat com el seu propi nom indica, és la separació (blanc) entre línies de text. Es defineix com la distància entre les línies base de dues línies de text consecutives. Així pues, per al seu càlcul hem d'amidar aquesta distància.
Espai entre paràgrafs: És l'espai en blanc que ens trobem entre dos paràgrafs. Aquesta separació sol ser major que la qual existeix entre dues línies de text i per a calcular-lo hem d'amidar la distància entre els dos paràgrafs (distància entre la línia base de l'última línia de text del primer paràgraf i la línia base de la primera línia de text del segon paràgraf) i restar-li l'interlineat.
Tipus de Contragrafismo:
Interletraje: Per interletraje s'entén l'espai en blanc que separa un caràcter d'un altre. Aquest espai en blanc no ha de ser igual per a tots els parells de caràcters, sinó que en funció de la seva forma ha d'anar variant perquè visualment sembli uniforme. En ocasions pot ser negatiu, és a dir, quan en lloc de separar-se els caràcters s'ajunten i s'acoblen.
Kern o Kerning: Espai entre parells de caràcters. Quan es dissenyen les fonts es designa un kerning predeterminat per a cada parell de caràcters, que pot ser modificat posteriorment si fos necessari.Exemple de kerning de tres parells de caràcters de la mateixa grandària i pertanyents a la mateixa font.
Track o Tracking: És un interletraje general que serveix per a augmentar o reduir conjuntament l'espai entre caràcters i entre paraules.Exemple: si seleccionem diverses paraules i assignem un valor positiu al traking, el que succeirà és que a l'espai entre els caràcters (kerning) se li sumarà dit valor.
Espai entre paraules: Espai en blanc entre paraules que faciliten la llegibilitat del text. Des dels principis de la tipografia s'utilitza la lletra majúscula M com base per a establir l'espai entre paraules. El quadrat que ocupa aquesta lletra es coneixia com cuadratín que correspon en l'actualitat al denominat "espai ema". La meitat del cuadratín corresponia amb la lletra N i actualment es coneix com "espai ena".
L'interlineat o interlínea: L'interlineat com el seu propi nom indica, és la separació (blanc) entre línies de text. Es defineix com la distància entre les línies base de dues línies de text consecutives. Així pues
Espai entre paràgrafs: És l'espai en blanc que ens trobem entre dos paràgrafs. Aquesta separació sol ser major que la qual existeix entre dues línies de text i per a calcular-lo hem d'amidar la distància entre els dos paràgrafs (distància entre la línia base de l'última línia de text del primer paràgraf i la línia base de la primera línia de text del segon paràgraf) i restar-li l'interlineat.
Helvética
La pel·lícula de la Helvética, va ser tan llarga d'acabar on s'explicava l'any en q es creo les persones que ho personificaron, el que s'arriba a veure en tot cartells la majoria és el tipus de lletra Helvética i en la pel.lícula salia molt bé enfocat això, Helvética també coneguda Neue Haas Grotesk és una font tipogràfica desenvolupada per Max Miedinger en 1957 per a la fosa de tipografies Haas'sche Schriftgießerei de Basilea, Suïssa. El seu disseny està basat en una anterior tipografia cridada Berthold Akzidenz Grotesk que data de 1896. La tipografia, originalment titulada Neue Haas Grotesk, és d'estil senzill i del tipus sans serif o sense rematades. Es va tornar immensament popular a fins dels anys 1960 i durant els anys 1970, a causa de la seva enorme influència dintre del cridat "Estil Tipogràfic Internacional", una de les més importants corrents modernistes del segle XX.
A part d'això van sortir mes persones explicant la importància de la helvética en les nostres vides ja que no sabem que és helvética aquesta aquí.
A part d'això van sortir mes persones explicant la importància de la helvética en les nostres vides ja que no sabem que és helvética aquesta aquí.
dimecres, 24 de març del 2010
Erase els Inventors Gutemberg
És com un documental en dibuixos on ens ensenya com evoluciona i s'inventa la impremt, es va crear al voltant de l'any 1440. El problema de la impremta no era com imprimir, sinó disposar de paper barat i en suficient quantitat. Ja els romans van tenir segells que imprimien inscripcions sobre objectes d'argila. Entre 1041 i 1048, Bì Shēn en xina on ja existia un tipus de paper d'arròs? el primer sistema d'impremta de tipus mòbils, a força de complexes peces de porcellana en les quals es tallaven els caràcters xinesos; això constituïa un complex procediment per la immensa quantitat de caràcters que feien mancada per a l'escriptura xinesa.
divendres, 12 de març del 2010
Tipus de Paràgrafs
El parágraf és la separació d'un text, que indica el principi d'una lletra majúscula i el final hi ha diversos tipus de parágrafs distints i són:
Paràgraf Ordinari: Ès el qual té sangrada en la primera línea i la seva última línea és curta també, és el qual mes s'usa en la composició de text seguit, s'utilitza en la composició de llibres de lectura.
Paràgraf Francés: Porta sangrada en totes les seves línies amb l'excepció de la primera i amb la seva ultima línia curta, s'usa sobretot aquest paràgraf en la composició d'enciclopèdies i diccionaris.
Paràgraf Modern: No té sangrada en cap línia, con la seva última línia curta, es fa servir per poder veure sense dificultat la separació d'un paràgraf a l'altre.
Pàragraf Epigrafic : Composta per línies de diferent mida centrades, no es pot considerar en blanc existent al principi i final de c ada linea coma sangria.
Pàragraf Quebrat: Ès tambè conocida com a pàragraf Bandera té totes les seves línies aliniades a l'esquerra o detra quedant el text pel costat oposat de manera irregular, es fa servir per els peus de foto de les revistes, llibres...
Pàragraf en Bloc: Composat sense sangries i sense línies curtes amb totes les línies de la mateixa mida fomant un bloc, s'utilitza molt poc en colofons o en peus de foto.
Triangle Espanyol: Composició en cap de les línies del paràgraf porta sangria, la seva última línia és curta y centrada .
Paràgraf Ordinari: Ès el qual té sangrada en la primera línea i la seva última línea és curta també, és el qual mes s'usa en la composició de text seguit, s'utilitza en la composició de llibres de lectura.
Paràgraf Francés: Porta sangrada en totes les seves línies amb l'excepció de la primera i amb la seva ultima línia curta, s'usa sobretot aquest paràgraf en la composició d'enciclopèdies i diccionaris.
Paràgraf Modern: No té sangrada en cap línia, con la seva última línia curta, es fa servir per poder veure sense dificultat la separació d'un paràgraf a l'altre.
Pàragraf Epigrafic : Composta per línies de diferent mida centrades, no es pot considerar en blanc existent al principi i final de c ada linea coma sangria.
Pàragraf Quebrat: Ès tambè conocida com a pàragraf Bandera té totes les seves línies aliniades a l'esquerra o detra quedant el text pel costat oposat de manera irregular, es fa servir per els peus de foto de les revistes, llibres...
Pàragraf en Bloc: Composat sense sangries i sense línies curtes amb totes les línies de la mateixa mida fomant un bloc, s'utilitza molt poc en colofons o en peus de foto.
Triangle Espanyol: Composició en cap de les línies del paràgraf porta sangria, la seva última línia és curta y centrada .
dijous, 10 de desembre del 2009
Alfabets del Mòn
Hem escollit un alfabet de; http://www.proel.org/index.php?pagina=alfabetos/gupta i després ho comencem a traduir al català i a editar-lo posar-li mes informació.
Jo he escollit l'alfabet gupta, de la qual no hi ha molta informació.
El sistema d'escriptura gupta és sil·làbic i va ser usat des de c. segle IV al X d. C. El sentit de l'escriptura és d'esquerra a dreta.
L'escriptura gupta va ser usada entre els segles IV-VI d. C. Se sap poc sobre l'origen de la família Gupta, i fins i tot no hi ha seguretat sobre si la paraula Gupta és un nom o un títol. AL principi del segle IV els Guptas van arribar el poder; Chandragupta I, qui va anar el primer sobirà independent, va regnar des del 319/20 al 336 d. C. Ell va començar l'era Gupta que va durar fins al segle VI d. C., encara que l'estat Gupta encara va perdurar altres 200 anys. Durant el seu període d'esplendor, els Guptas van unificar una gran porció de la Índia.
La escriptura gupta, empleada en els segles IV i V d. C., es va expandir pels immensos territoris de l'Imperi Gupta, convertint-se en l'antecessora de la gran majoria dels sistemes d'escriptura de la Índia.
Jo he escollit l'alfabet gupta, de la qual no hi ha molta informació.
El sistema d'escriptura gupta és sil·làbic i va ser usat des de c. segle IV al X d. C. El sentit de l'escriptura és d'esquerra a dreta.
L'escriptura gupta va ser usada entre els segles IV-VI d. C. Se sap poc sobre l'origen de la família Gupta, i fins i tot no hi ha seguretat sobre si la paraula Gupta és un nom o un títol. AL principi del segle IV els Guptas van arribar el poder; Chandragupta I, qui va anar el primer sobirà independent, va regnar des del 319/20 al 336 d. C. Ell va començar l'era Gupta que va durar fins al segle VI d. C., encara que l'estat Gupta encara va perdurar altres 200 anys. Durant el seu període d'esplendor, els Guptas van unificar una gran porció de la Índia.La escriptura gupta, empleada en els segles IV i V d. C., es va expandir pels immensos territoris de l'Imperi Gupta, convertint-se en l'antecessora de la gran majoria dels sistemes d'escriptura de la Índia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)